Després d'un mes treballant a la ràdio me n'adono que les coses no són tan fàcils com semblaven. Tres són les claus per tenir-ho tot controlat: dominar l'apartat tècnic, dominar l'art d'escriure i dominar l'art de la veu.
El primer punt, l'apartat tècnic, no hauria d'haver estat un problema si no fos pels canvis que ha patit la redacció a mitjans de mes. Un cop tenia dominats els programes i els processos per tal d'editar talls i fer altres tasques dels butlletins, la SER decideix que s'ha d'unificar la manera de treballar i ens implanten un nou sistema (personalment, crec que més complex i lent) que, òbviament, haig de tornar a aprendre. Sembla que ara ja li tinc el "truco" agafat, però no m'he escapat de cometre errades de precisió.
L'art d'escriure, en principi, no suposa greus problemes. Si em dedico a aquesta feina és perquè m'agrada aquest art. Tot i això, la redacció informativa per ràdio és diferent, molt pensada per l'oralitat. Per tant, frases curtes i senzilles, i textos que en deu línies (com a molt) recullin les dades més rellevants de la informació. Ah!! I a poder ser amb algun toc d'originalitat en la presentació, per tal de captar l'atenció de l'oient. De moment, me'n surto.
Per últim, l'art de la veu. Aquest és l'àmbit més negre. No hi ha manera de locutar una peça amb cara i ulls, i no és perquè m'encalli o coses d'aquestes. Al contrari, es nota massa que estic llegint. He practicat, he llegit mil vegades les mateixes notícies i encara no sé com treure la meva vena interpretativa, és a dir, la informació s'ha d'explicar i no llegir.
De totes maneres, la valoració del primer mes a la ràdio és positiva, ja arribarà el moment de locutar. Quan arribi ja avisaré.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Gerard!!! Ànims! Jo crec que tens una veu maquíssima..., i ja t'ho he dit més d'un cop! I això és innat i molta gent ja la voldria tenir! Tens bona dicció, i jo crec que no t'has de desesperar. Encara et queden un parell de mesos de pràctiques i segur que d'aquí a quatre dies ho fas de conya. En definitiva, que les virtuts innates, ja les tens, que és el que compta! I les altres, segur que les poleixes. En tinc la certesa!!!
Molts petons i ànims...
Àngels
Soc una consumidora empedernida de ràdio, i ja tinc una edad (podria ser la teva mare, vaja), per això em permeto sugerir-te que no et deixis portar per les modes, que intentis trobar una cinta on "locutava" Luis Arribas Castro, si ets a la SER et resultarà molt sencill, era capaç d'omplir un programa de 3 hores, tenir-te ben informat i distret sense cap mena de guió aparent, sense cap plantilla que fes que el programa d'avui fos quasi idèntic al de demà.
Un cas semblant, i molt actual és el de Xavier Solà, als matins del cap de setmana a CAT RADIO, sempre que l'escolto em recordo de Arribas Castro, té també el toc personal que el fa diferent a la resta.
Si t'hi fixes bé, tret de poquissimes excepcions, tots fan el mateix, tant se val escoltar en Bassas, com en Bosch, com en Francino... tots acaben emprant sempre les mateixes paraules. Jimenez Losantos.. ja és un altre tema
Publicar un comentario