Apunts al natural (I)

Assegut en un banc individual, de potes metàl·liques negres i respatller de fusta marró fort, observo l’edifici número 18 de la Plaça Reial de Barcelona, i tot el que hi ha entre ell i jo.
L’edifici és de color groc cremós, entre beige i groc, i s’aixeca sobre 7 arcades grises de les quals hi penja un fanal típic de Barcelona: amb aire antic, de color negre i vidres opacs blancs. Mesura entre vint i vint-i-cinc metres d’amplada, i entre dotze o quinze d’alçada. Es troba en una plaça rectangular on tots els edificis són iguals, tots del mateix color, tots en el mateix estat de conservació, vells, amb els mateixos elements ornamentals i aixecats per unes arcades que donen tota la volta, a l’estil “Plaza Mayor” de Madrid.El número 18 té quatre plantes. La primera, la baixa, està coberta per les arcades i ocupada, en la seva pràctica totalitat, per locals comercials, excepte una part central on s’ubica la porta metàl·lica d’accés als habitatges, d’un color blau elèctric; el primer local de l’edifici que es veu, si s’accedeix a la plaça per La Rambla, és la Cerveseria Colon, anunciada amb un cartell en forma de rombe estirat, allargat horitzontalment, de color blau, que conté les lletres de l’establiment en blanc. Al costat, a l’esquerra, mirant l’edifici des de l’interior de la plaça, hi ha un herbolari amb les parets ocres i les lletres de promoció verdes on s’hi llegeix: Herbolari Farran que, a part de vendre herbes aromàtiques, també ofereix la possibilitat de fer-hi un cafè o menjar-hi una pasta. Seguint amb els locals trobem el “TARANTOS”, tancat, amb un rètol gran amb les lletres en majúscula de color vermell, no s’entreveu a què es dedica.