Apunts al natural (II)

Més a l’esquerra hi ha la porta d’entrada de l’edifici i al costat el Jamboree, un mític local de la nit barcelonina, on es pot gaudir de música en directe. Ara, a dos quarts d’onze del matí, òbviament, està tancat, però les inconfusibles lletres de l’entrada fan que ressalti: “Jam” amb lletres grosses vermelles i “boree” amb lletres negres amb un marc vermell que van creixent. Al seu costat, seguint cap a l’esquerra hi ha dos establiments més, un hostal que es diu “Kabul Youth Hostal” i la “Cerveseria Àlex”. El primer és una petita residència per joves turistes o estudiants, i la cerveseria del costat, és la típica que té les parets folrades de fusta, a l’estil de pub irlandès.
Les altres plantes de l’edifici formen la resta de la façana, i en ella s’hi poden distingir tres pisos més; els dos primers tenen set balcons cadascú, tots ells iguals, de color de tronc, gastats i vells pel pas del temps, la construcció no és precisament nova. Al tercer pis ja no hi ha balcons, queden substituïts per finestrals del mateix color, marró fort. Aquests balcons i finestrals segueixen una estructura simètrica, estan alineats perfectament i dividits, verticalment, per sis falses columnes blanques que sobresurten de la façana deu centímetres a molt estirar, van des del primer pis fins al tercer. Les bases de les columnes són de color gris, estan fetes amb ciment, no s’han pintat; els fusts són blancs, i els capitells, de color beige, estan sobrecarregats de decoració i rematats amb dues volutes, una a cada costat.
Als balcons hi ha roba estesa, no a tots. S’hi poden veure tres texans blaus, un pantaló marró, tres tovalloles, una de color taronja cridaner, una altra de color turquesa, amb taques fosques força grosses i l’última de color verd amb un quadrat vermell al centre. També es veuen dues samarretes, una negra de màniga llarga i l’altra del color de l’edifici, groc cremós, i una peça fúcsia que no es distingeix què és.
El 18 de la Plaça Reial també té terrat, com la resta d’edificis. Terrat tancat per una clàssica balustrada blanca de sis pilars a cada sèrie. En general la construcció es veu cansada, però no desentona perquè tot el que forma part de la plaça és vell, poc net, poc arreglat.
En els vidres dels balcons i dels finestrals s’hi reflecteixen com un mirall les altes palmeres que hi ha plantades a la plaça. Des d’on sóc jo en tinc nou que se m’interposen amb l’edifici; són altes, arriben a l’alçada del tercer pis del número 18, i tenen les fulles d’un color verd intens, tot i això no totes destaquen per la quantitat d’aquestes fulles, sinó tot al contrari, hi ha palmeres que estan força pelades. Just davant de l’edifici, i sota la mirada de les palmeres, hi ha tres grans para-sols blancs que serveixen per cobrir les taules i les cadires metàl·liques de la Cerveseria Colon. Taules i cadires, amb respatller i seient de vímet blau, mateix to que el rètol del bar, que brillen amb la llum del dia.