Apunts al natural (III)

El moviment humà davant l’edifici és reduït si es compara amb el de la resta de la plaça, hi passen pocs vianants, tots amb pressa, uns perquè estan treballant descarregant els sorollosos camions que proveeixen els bars de la plaça, i d’altres, turistes, que no paren de mirar a tot arreu per no perdre’s detall de la plaça. Ara mateix un camió vermell de Coca-Cola s’atura a la cantonada dreta de l’edifici, en baixa el fornit conductor, amb una armilla blava força voluminosa, i es posa a descarregar les caixes de plàstic que contenen els refrescos que, posteriorment, vendrà la Cerveseria Colon. Acaba la feina, torna a pujar al camió i surt de la plaça pel mateix carrer per on ha entrat.
El cambrer de la cerveseria, vestit amb uniforme: americana blanca, camisa blanca, pantaló negre i sabates negres, surt a controlar les taules que té fora, però en veure que no hi ha ningú es dedica a col·locar bé els posatovallons de propaganda vermells que hi ha sobre les taules. Fora cap client, a dins un grup de quatre noies joves acaben d’entrar i demanen cafè; els serveixen el cafè en les típiques tassetes blanques de porcellana dels bars.
Just a l’esquerra de les taules i cadires de fora, en un banc com el que estic jo assegut, un home gran fuma amb desgana i en acabar la cigarreta la llença al terra descrivint una paràbola quasi perfecta. L’home en qüestió vesteix amb armilla militar marró i amb moltes butxaques, a sota duu una samarreta de ratlles vermelles, grises i blaves; pantaló fosc vell i sabates negres desfetes.
La plaça té un terra molt malmès pel pas dels anys; moltes de les rajoles, de quaranta centímetres d’amplada i un metre de llargada, estan esquerdades o partides completament, i les juntures estan separades. El gris s’apodera del terra en totes les seves versions, tot i que les màquines del servei de neteja de l’Ajuntament hi passin una i altra vegada. El que més destaca de l’indret és la font circular que hi ha al centre de la plaça i els fanals de sis llums col·locats a banda i banda de la mateixa. La font té un sortidor negre decorat amb tres estàtues de dones mig nues, recolzades amb l’esquena a la part central. Els fanals que té a cada costat tenen sis braços metàl·lics granatosos que suporten, cadascun d’ells, un llum negre amb el vidre transparent; al centre, una columna negra s’eleva coronada per un casc alat, daurat i negre, i una mica més avall hi ha gravat l’escut de l’Ajuntament de Barcelona, un rombe regular dividit en quatre parts, en dues hi ha la senyera i en dues la creu de Sant Jordi.