22 mayo, 2006

Pragmatisme o paciència

Ja no hi ha tripartit, ja no hi ha ERC al govern de la Generalitat de Catalunya. Pasqual Maragall els ha expulsat (segons Antena 3) o els ha cessat (segons TV3). L’escenari que s’obre després de l’enèsima crisi institucional és del tot incert. Amb un referèndum sobre l’Estatut pendent de realitzar, i trenta dies després de l’última polèmica al sí del govern d’esquerres i catalanista, el nomenament de Xavier Vendrell com a Conseller de Governació, ens trobem en un punt mort.
La veritat és que és una llàstima que s’hagi perdut l’oportunitat de tirar endavant un projecte nou que podia aportar moltes coses bones a Catalunya. Els votants dels tres partits que formaven govern, PSC, ERC i ICV, han vist com el que ha costat 23 anys aconseguir ha tardat dos anys i escaig a desintegrar-se.
Però el més calent és a l’aigüera, el referèndum sobre l’Estatut encara pot embolicar més la troca. Si sortís majoria afirmativa és possible que el PSC acordés amb CiU un govern de “coalició nacional”; però si el resultat fos negatiu, és a dir, no a l’estatut, ens trobaríem davant una situació peculiar: 2 anys de feina, de negociacions, de viatges a Madrid, de fotos per la galeria... anirien directament a les escombraries. Catalunya no s’ho pot permetre, però es pot permetre acceptar l’Estatut que ha arribat de Madrid, després del “cepillado” que li han fet???
El que està clar és que el nou Estatut és millor que el de l’any 1979, però no respon a totes les demandes dels catalans, per tant què hem de fer? Votar sí o votar no?
Si votem sí vol dir que millorarem l’estatut anterior, però que haurem d’esperar temps (força temps) per tornar-lo a millorar. Si votem que no implica que ens quedem com estàvem, no guanyem res, però podem tornar a iniciar un procés d’elaboració d’un nou estatut que sigui més ambiciós. En aquests moments la qüestió és ser pragmàtic o pacient.

7 comentarios:

Anónimo dijo...

Que dius que què? Que si votem "no" podem tornar a iniciar un procés? No diguis mentides, home, que et cauran les dents.
D'on ho has tret això de que "podem tornar a iniciar un procés"?
Si fós així, evidentment la resposta correcta seria que s'ha de ser pacient i, per tant, engegar-los a pastar.

Però això que dius és erroni (per no dir directament mentida) i, per tant, dir que no ens implica seguir amb l'estatut del 79 exactament el mateix temps que seguirem amb el nou (en cas de ser acceptat) fins que torni a "tocar".

A can ERC us enreden com a xinos.

Anónimo dijo...

Ens estàs dient que ERC pot pactar amb el PSC però CIU no? Des de la meva forma de veure-ho els traïdors sou els d'ERC. Jo votaré SÍ, perque és millor que el que tenim, i res impedirà que seguim demanant més autogovern, perque com molt bé dius, l'estatut que votarem no és el del 30 de setembre. Els d'ERC hi ha vegades que hos haurieu de donar cops de cap contra la paret per veure si teniu neurones o pardals a dins; algun dia entrereu en levitació !!!

Anónimo dijo...

Este problema del tripartit ya se veía venir desde hace tiempo, por cosas que han ido sucediendo entre el PSC i ERC, en cambio Initiva siemre se ha mantenido al margen

Daniel Gutiérrez Abella dijo...

Al·lucino veient la gratuïtat amb la que es critica els partits polítics, sigui quin sigui. Molta queixa i no fem res per canviar res. Iniciativa al menys ha sigut coherent durant la legislatura (difícil en els temps que corren) i conscient del poc poder que li deixen tenir els “grans”.

Daniel Gutiérrez Abella dijo...

Espero que et tranquil·litzi saber que no ets la única persona cívica del món, altres també compartim aquesta “pena” de ser bons ciutadans. I que el sr Milà passegi la família a càrrec de l’erari públic és penós i totalment criticable però, insuficient per responsabilitzar a un partit.

Per cert, la meva tristor per la desafecció política d’aquest país s’ha confirmat amb la teva frase “però tot és qüestió de temps.” Si ja pensem això a priori malament rai...

Daniel

Pd. Em fa gràcia que creguis que no pots/has de fer res per canviar. No ens hem de limitar a votar cada 4 anys i esperar que ens serveixin. Al menys així ho crec jo.

Gerard dijo...

Malauradament és veritat, l'única cosa que els unia era "fotra fora CiU" (parafrasejant l'amiga Lucia). I menys mal que ho han fet. 23 anys de govern monocolor no són saludables per a cap democràcia.
Els de CiU no esteu acostumats a la cultura de coalició, on hi pot haver discrepàncies (com a totes les parelles -seguint amb el símil de la Lucia-).
Vosaltres esteu acostumats al matrimoni de conveniència, ara amb el PP, ara amb el PSOE, en funció del vent que bufa. CiU s'ha convertit en el partit desitjat per la resta d'Espanya, perquè és el que menys entrebancs posa a l'estat de les coses. Quina pena, una formació suposadament nacionalista, s'ha convertit en la millor aliada dels partits espanyols, i tot perquè en Mas li agrada mostrar el seu somriure profident a tothom.

P.D. Realment em sobta el to de les respostes que s'estan produint. Es poden dir moltes coses sense cridar. Demano que es mantingui el to i el respecte.

Oscar V dijo...

Considero que tothom critica molt gratuitament als partits, sense saber gaire ben bé del que parla. Estic d'acord amb tu Dani que la participació política no consta en anar a votar cada 4 anys.
I sobre el tripartit crec que tots han fet coses dolentes. Des del PSC, amb abusos de poder i sortides de to (un 3% aproximadament). I també ERC i ICV han comès molts errors.
Però també s'han fet coses molt bones, i s'han endegat moltes polítiques socials que feien falta en aquest país.
Ja està bé que tothom critici a ERC perquè sí. L'han cagat en moltes coses, especialment amb el NO a l'Estatu. Però d'aquí a mig any quan tothom vulgui fer govern a algú hauràn d'anar a buscar...