Crims musicals

El festival d’Eurovisió és una aberració prehistòrica que, com la declaració de la renta o la visita al dentista, ens espera cada any per recordar-nos la fragilitat i la desgràcia de la nostra existència. A TVE no entenen aquesta trista circumstància, i dissabte ens van obsequiar amb una marató televisiva dedicada al dantesc espectacle, tres hores de gal·la, més tres hores de programa previ, més dues hores de programa resum. Quina suada!
La prèvia va ser un patètic retorn a les dècades més grises i tenebroses de la història televisiva d’Espanya, aquelles on el conductor del programa es veia en blanc negre i tenia un bigoti immens. La realització deixava molt a desitjar i els decorats decrèpits entonaven amb els convidats, en procés de momificació. Carlos Lozano, el presentador, completava el repartiment d’estrelles de la galàxia casposa. “Com se’t dóna el francès, Sònia?” va preguntar el sempre ocurrent Lozano a l’encarregada de coordinar els vots per telèfon.
El festival va ser... No cal fer llenya de l’arbre caigut. S’hi va poder veure de tot. La ballarina del rus sortint de dins del piano. El romanès entonant sons impossibles, com si tingués un xiulet a la gargamella, a l’estil Farinelli. Les Ketchup fent honor al gust musical espanyol. I els monstres de Finlàndia guanyant el concurs.
Ja que parlem de crims sonors, sabeu qui és l’encarregat de composar l’himne del mundial per la Sexta? El Koala! Aquest cantant de Màlaga, amb nom de marsupial i estil musical rupestre, s’ha convertit en l’artista del moment amb una cançó que repeteix sense parar “Opá, yo vi a hacer un corrá”. Tot un prodigi de la gramàtica castellana.
Potser el podríem ajuntar amb Maradona. Dos personatges simpàtics, rodonets i amb predisposició al catxondeo segur que animarien el mundial, i farien passar les penes als il·lusionats aficionats espanyols, convençuts que aquest any sí, la selecció farà alguna cosa grossa al Mundial.