Bolívia ha près la decisió adequada?

Evo Morales, president de Bolívia, ha complert una de les promeses estrella del seu programa electoral, la nacionalització del sector dels hidrocarburs, que afectarà a diverses multinacionals, entre elles la hispanoargentina Repsol-YPF. El president bolivià, d’ascendència indígena, ha recuperat l’esperit de la descolonització de 1825, per acabar amb el domini que tenen les grans empreses dedicades a la comercialització de gas i petroli.
Les conseqüències per a Repsol-YPF són menors, si les comparem amb les d’altres multinacionals afectades, com Petrobras, de Brasil. Tot i això, Antoni Brufau, president de l’empresa hispanoargentina ha instat al govern espanyol a que negociï amb Bolívia una alternativa a la mesura adoptada, ja que el tres per cent del resultat anual de Repsol-YPF surt dels negocis que fa al país llatinoamericà.
Realment la nacionalització serà positiva pels bolivians? D’entrada sembla que sí, perquè l’Estat serà qui controli les condicions, el volum i el preu del mercat intern i de l’exportació dels hidrocarburs, a través de l’empresa estatal Yacimientos Petrolíferos Fiscales Bolivianos. Però la comunitat internacional, sobretot els països europeus i llatinoamericans que hi tenen negocis, han alertat Evo Morales dels problemes que pot ocasionar la decisió. De moment Espanya ha avisat a Bolívia de les possibles conseqüències en les relacions bilaterals. El Brasil, per la seva banda, ha advertit que podria buscar mercats alternatius, cosa que tindria repercussions importants sobre l’economia del país. Brasil, a través de Petrobras, és el país que més inverteix en el sector dels hidrocarburs de Bolívia, concretament 1.500 milions de dòlars, i en l’hipotètic cas que decidís abandonar el país, Bolívia perdria un percentatge molt elevat del seu Producte Interior Brut, un 20%.