Preocupació per la grip aviària

La comunitat internacional fa tres anys que està en alerta constant per la grip aviària, un virus molt mortífer entre les aus. Els mitjans de comunicació se n’han fet ressò i han donat una gran rellevància mediàtica als afectats per la malaltia i a la seva evolució geogràfica. Els primers casos d’infecció humana del virus, d’au a persona, es van detectar el 1997 a Hong Kong, on 18 persones van resultar infectades, 6 de les quals van morir. La investigació va determinar que la causa dels contagis era el contacte directe i estret amb les aus infectades.
La preocupació actual radica en la possibilitat que aquest tipus de grip es transformi, muti barrejant-se amb un virus de la grip humana i passi de les aus als humans, provocant així una epidèmia que es calcula que podria afectar entre 180 i 360 milions de persones[1], en el pitjor dels casos. De moment, el virus no ha fet aquest pas, tot i que s’han donat un centenar de casos de contagi des de 2003, bàsicament al sud-est asiàtic, que han acabat amb una seixantena de persones mortes. Tots els casos dels infectats han estat provocats pel virus H5N1, un dels 15 subtipus de grip que poden afectar les aus, i l’únic que els científics han demostrat que pot ser perillós per l’home.
La grip aviària es va detectar per primera vegada fa cent anys a Itàlia, i deriva del tipus A de la grip, la que ocasiona les epidèmies més importants sobre els animals i les pandèmies sobre els humans. La diferència amb la resta de grips aviàries que s’han produït al llarg de la història, és l’elevada virulència de l’actual, que ha provocat el sacrifici de 150 milions d’aus i ha matat a més del 50% de les persones afectades.
La història diu que cada 30 o 40 anys hi ha una pandèmia mundial de grip, provocada per un subtipus de virus diferent. Tot i que aquesta periodicitat no és regular, l’any 1968 va ser l’última que hi va haver, l’anomenada grip de Hong Kong, que va causar 750.000 morts. D’aquí ve que els experts tinguin la temença que tard o d’hora es tornarà a repetir.
La pandèmia del 1968 no ha estat, ni de bon tros, la més mortífera del segle XX. El 1918, l’últim any de la Primera Guerra Mundial, va aparèixer la pandèmia de grip més mortífera de la història. Coneguda amb el nom de grip espanyola, va afectar pràcticament tot el món, a excepció d’algunes illes de l’Oceà Pacífic. El resultat de tot plegat va ser que, entre 1918 i 1919, la grip espanyola va provocar entre 50 i 100 milions de morts, una xifra molt elevada.
Però tot això és factible que es torni a repetir? Quines probabilitats hi ha que el virus H5N1 muti i sigui perillós pels humans? D’entrada, el virus de la grip és potent quan actua en un entorn humà amb baixa immunitat, és a dir, aquelles persones que tenen poques defenses són més proclius a contraure la infecció. Tot i això, no es pot comparar el nivell sanitari mundial d’avui amb el de fa 90 anys. L’evolució tecnològica fa que la humanitat estigui més preparada per a fer front a aquest tipus d’amenaces.
En els últims anys, han sortit a la llum diverses possibilitats de catàstrofes que no s’han acabat confirmant, com la pandèmia de la SARS (síndrome respiratòria aguda i severa); això no vol dir que la grip aviària no sigui un risc.
[1] Tras las huellas de la gripe aviar, Tim Appenzeller
National Geographic España, octubre 2005