15 junio, 2006

"Gages" del oficio

Fent de periodista no pots badar ni un moment. Una màxima d’aquesta professió, de la qual sóc un aprenent, és que sempre has de provar la maquinària abans d’enregistrar qualsevol cosa, ja sigui per televisió, per ràdio o per premsa escrita. Perquè si no ho fas passa el què passa.
A taller de ràdio estem fent un reportatge sobre la superació de la ceguesa. Després de molts dies intentant contactar amb els protagonistes que el grup havia pensat, un noi i una dona, vam aconseguir quedar amb la Teresa, el dijous a la tarda.
Amb els nervis dels periodistes principiants, dues companyes més i jo, vam recollir el material per gravar l’entrevista i vam encaminar-nos cap a Sant Cugat, on viu la nostra protagonista. Als Ferrocarrils de la Generalitat vam donar un cop d’ull a les preguntes i vam acabar de perfilar l’entrevista.
Trobar la casa de la Teresa va ser fàcil, les indicacions que et dóna una persona cega són claríssimes, no hi ha possibilitat de pèrdua. Arribats a casa seva ens vam acomodar al menjador, vam muntar els estris de gravació i a l’acció.
Una hora més tard sortíem de casa la Teresa encantats amb el resultat, ella sola ja servia per fer tot el reportatge. Una dona increïble que ens permetia un futur reportatge fantàstic.
Els tres aprenents de periodistes, encuriosits per tornar a sentir les explicacions de la Teresa, vam posar-nos a escoltar la gravació. Silenci, silenci, deu segons més tard continuava el silenci. No s’havia gravat res!!! Per què? Doncs perquè el micròfon que ens havia facilitat la Pompeu Fabra estava en “off”. Decepció, ràbia i vergonya: “I ara què direm a la resta del grup?”. Tot per no fer una simple prova abans de començar.
El resultat de tot plegat és que, com que anem lleugers de feina aquest final de trimestre, doncs divendres tornàvem a Sant Cugat a repetir l’entrevista. Aquest cop es va provar tot abans de començar. La sort va ser que la Teresa ho va tornar a brodar, respostes pràcticament clavades a les del dia anterior, com si mai li haguéssim fet l’entrevista. El reportatge es preveu interessant.

No hay comentarios: