Pulitzer: més que un premi

Va convertir el The World, un petit diari de Nova York, en el més venut dels Estats Units

El premi que instaura Joseph Pulitzer representa, actualment, el reconeixement més elevat dins el periodisme nord-americà. Tot i això, alguns historiadors el consideren un dels promotors del periodisme groc, el sensacionalista, juntament amb William Randolph Hearst.
Nascut el 10 d’abril de 1847 a Makó, Hungria, Pulitzer arriba als Estats Units el 1864 amb l’objectiu d’allistar-se a les files de l’exèrcit nord-americà. Després de participar en la Guerra Civil Americana, es trasllada a viure a Sant Louis (Missouri). És en aquest punt de la seva vida on comença a forjar-se un futur com a periodista.
Durant la segona meitat del segle XIX, l’etapa hegemonista del periodisme, la professió agafa unes dimensions mai vistes i és considerada el quart poder de l’Estat. Factors com la creixent alfabetització de la població o la irrupció de noves tecnologies, com la premsa a vapor o el ferrocarril, fan augmentar el nombre potencial de lectors i faciliten les comunicacions.
El 1868 comença a treballar al Westliche Post, un periòdic en llengua alemanya. Un any després, es presenta a les eleccions a l’Assemblea de l’Estat de Missouri pel Partit Republicà. L’aventura política no té els resultats esperats i acaba deixant el càrrec.
Un dels moments clau de la seva trajectòria és el 1872, quan crea el Sant Louis Post-Dispatch, després de comprar i fusionar el Westliche Post i el Sant Louis Dispatch. Però el gran salt qualitatiu el fa el 1883 quan adquireix el The World, un petit diari de Nova York. Aconsegueix fer-lo créixer de forma espectacular i situar-lo com el diari de més difusió del país.
Les claus d’aquest èxit descansen sobre tres pilars fonamentals. D’entrada, el preu del diari és assequible per a tota la població, dos cèntims de dòlar, fet que aconsegueix gràcies a una injecció important de publicitat. L’ús d’un llenguatge senzill acosta el diari als lectors menys formats, que l’utilitzen com a eina per aprendre anglès. Un altre element destacat és el sensacionalisme formal. Sota la premissa que la informació entra per la vista, dota el diari d’un gran component visual i introdueix el còmic en color a l’última pàgina.
L’inici del final de la seva carrera el marca la irrupció de Hearst en el món periodístic de Nova York, el 1895. A través del New York Journal enceta una guerra per la difusió que porta els dos protagonistes a una deriva informativa, arribant al punt màxim en la cobertura de la Guerra de Cuba, de 1898. Per aquest motiu, Pulitzer queda vinculat al llarg de la història al periodisme sensacionalista.
El 1902, ja allunyat de la primera línia periodística, Pulitzer ofereix a la Universitat de Columbia una subvenció econòmica per crear la primera escola de periodisme i instaurar uns premis per a la professió. Tot i això, no és fins després de la seva mort, el 1911 a Charleston (Carolina del Sur), que es fan realitat els seus desitjos. L’escola de periodisme de la Universitat de Columbia s’obre el 1912, i la primera edició dels premis Pulitzer s’organitza el 1917.