QUAN ESPERAR ES CONVERTEIX EN DESESPERAR

Quatre mesos fa que he tornat d'Edimburg i quatre són les possibilitats de feina com a periodista que he tingut, que no s'han acabat concretant. Quatre mesos fa que he tornat i quatre duros són els que he cultivat.
Quina desgràcia haver estat sis anys a la Universitat per acabar a casa escrivint sis ratlles sobre la misèria mental que suposa picar totes les portes possibles i veure que cap s'obre. Sis mesos més d'aquesta dinàmica i canviaré la pluma pel guix. Espero poder mantenir la tinta.

Delirium travel, el full de ruta d'Escòcia

El 15 d'octubre comença una de les aventures que tinc més ganes de fer, marxar un anyet a fora, concretament a Edinburgh. Per tal de compartir els millors i els pitjors moments que ens esperen a la Susanna i a mi, crearem un blog. Allà hi haurà fotos, cròniques del viatge i tot el que ens sembli interessant penjar. També esperem contribucions, si més no per saber què tal està la gent que es queda a terres catalanes. El nom... Delirium Travel. L'adreça... encara no està configurada.

SecondNews arrenca l'11 de setembre

El projecte, iniciat fa dos mesos per un grup de joves periodistes, està a les portes de començar la seva activitat.

La comunitat virtual de Second Life és un nou espai de comunicació que aglutina a més de 9 milions de persones, una quantitat gens menyspreable que requereix informació sobre tot el què succeeix al seu voltant. Amb aquesta premisa, i tenint en compte que estem davant una nova plataforma universal, és vital vertebrar canals de comunicació fiables. És a dir, elaborats per professionals de la informació.

Hem de pensar que Second Life no deixa de ser un estat virtual, que es regeix per unes normes establertes que no deixen de ser política, tot i marcar-les una empresa. No només cal veure SL com a motor d'oci, sinó com a font de qüestions rellevants d'actualitat respecte a economia, societat, política...


SecondNews vol ser el web de referència en català, castellà i anglès. A diferència d'altres, SN es regeix per criteris periodístics i ofereix informació de qualitat, totalment contrastada. L'11 de setembre, una data no escollida a l'atzar, es donarà el tret de sortida a aquesta aventura informativa, que esperem que sigui de llarga durada.

Increïble però cert!!!

Al voltant d’una jornada d’eleccions poden passar mil coses extravagants i rocambolesques. La campanya electoral i el dia de les votacions són espais idonis per a aquesta secció, amb esdeveniments i personatges fora de les convencions establertes socialment. Com sempre, uns quants exemples, la majoria molt propers, que s’han donat enguany.

40.000 fel·lacions als seus votants, la proposta d’una candidata al senat belga
Font: 20MINUTOS 16-05-07

Un ciutadà del Barcelonès va votar amb una làmina de xorís envasada al buit
Font: Europa Press 02-06-07

Un sorteig a cara o creu desempata el consistori a Malla però hi haurà repartiment de mandat
Font: Europa Press 30-05-07

El PP presenta d’alcaldable en un poble del Bages un avi de 79 anys sense que ell ho sàpiga
Font: el Punt 15-05-07

El regidor de la CORI de Reus, admirador d’Elvis, vol pintar l’Ajuntament de color rosa
Font: El Periódico de Catalunya 03-06-07

Un president de taula de l’Hospitalet deixa el seu lloc perquè està borratxo
Font: Europa Press 27-05-07

Noms peculiars de partits polítics
Los Parados
Unión de Cinturones Apretados (UCCA)
Partido del Bien (PBE)
Partido del Karma Democrático (PKD)
Mutuo Apoyo Romántico (pMAR)
Muerte al Sistema (+MAS+)
Autónomos Jubilados y Viudas (PAE)
Ciudadanos Agobiados y Cabreados (CAC)
Font: www.mir.es

Crònica d’una jornada anunciada - eleccions Teià 2007

08:00h.- Amb quatre ulls
Els vocals i presidents dels diferents col·legis electorals comencen a constituir les meses, sempre en presència dels atents interventors i apoderats de les forces polítiques, que no se’n volen perdre ni una, no fos cas que hi hagués alguna anomalia. Aquesta insistència en la legalitat, fa que es detecti una petita irregularitat. La normativa marca que no hi poden haver cartells de partits polítics a menys de cinquanta metres dels col·legis electorals, per aquest motiu s’han de retirar alguns cartells massa propers a Ca la Cecília i a La Unió.
Les primeres hores transcorren amb molta tranquil·litat, poca gent és la que prefereix matinar per anar a votar. Això sí, els que ho fan no s’estan d’anar a algun bar del poble a esmorzar. L’ambient comença a animar-se.

11:00h.- Massa bon temps
Aquesta és una de les frases d’algun entès en comicis municipals. “Ui!!! La gent avui no vindrà a votar, no veus quin sol que fa. A la platja aniran a botar”. S’haurà d’esperar, confiem en la perfecció de la democràcia, un sistema molt còmode que t’obre els col·legis electorals durant tot el dia perquè puguis prioritzar el solet i la platgeta a anar a votar.

13:00h.- L’incident mediàtic
Ha de passar alguna cosa, si no les eleccions d’enguany seran un avorriment. Les butlletes del Partit Popular desapareixen de Ca la Cecília!! I això que l’apoderat del PP els està fent un marcatge ferri. Els telèfons comencen a treure fum, i ara què? Es pregunten alguns. Els populars volen impugnar les dues meses electorals i, fins i tot, busquen ajuda divina: “que vengan los de Barcelona!!!”. La votació es paralitza vint minuts fins que, finalment, es troben les paperetes darrera uns ordinadors. Algun graciós les ha amagades.
Les conseqüències immediates d’aquest afer són dues. D’entrada, Teià apareix citat a TV3 i a d’altres mitjans de comunicació. És que només sortim per coses negatives, eh!!! La segona és que el col·legi electoral haurà de tancar vint minuts més tard, fet que alegra amb desmesura els vocals i els presidents de les dues meses.

14:00h.- Patates, olives i “berberexus”
L’afluència massiva a les urnes no acaba de fer-se realitat. Ara, tothom que hi va al migdia, en sortir, s’acosta a algun bar a fer el vermutillo. A la “Paquita” el que més se sent és “patates, olives i berberexus, ah!!! I una mitjana!” És un bon moment per comentar la jugada electoral i fer les primeres valoracions del dia.

14:30 a 16:00h.- El desert
Planyo a qui li toca ser vocal i president d’una mesa electoral. Els interventors i apoderats hi són perquè volen, però els vocals i els presidents hi són per mala sort, tot i ser escollits per sorteig. Allà, amb tota la calor, esperant pacientment que algú, a les tres del migdia, vingui a exercir el seu dret a vot. Per què no tanquen aquesta estona??? Si no hi va pràcticament ningú!!!! Podrien anar a casa amb la família i explicar les “batalletes” del matí, segur que aprofitarien més el temps.

18:00h.- Mig poble ha passat per les urnes
Pocs minuts després de les sis de la tarda es confirma la dada que el 50% dels electors han votat, Ooooooh!!!! Em sembla que l’home del matí tenia raó, massa bon temps ha fet. Segons dades del confident, la participació ha baixat si la comparem amb les de les eleccions municipals anteriors. I jo que pensava que més gent aniria a votar.

19:00h.- L’últim sprint
A última hora sempre hi ha gent que es desperta. Els col·legis electorals estan en plena activitat per recollir el vot d’aquelles persones que tot ho deixen pel final. Els bars també estan plens, com pràcticament tot el dia. Al “Xocolat” els cafès i els comentaris abunden. També hi abunden alguns apoderats i interventors. Alguns amb més tacte que d’altres. N’hi ha que just abans d’entrar per la porta es treuen el distintiu del partit a qui representen. Ara, n’hi ha que gairebé en fan ostentació.

20:00h.- El principi del final
Són les 19:59 i pujant per la Riera dos teianencs corren cap a La Unió!!!! Han tingut dotze hores pràcticament i ara corren!!! Naturalment, seran els últims en votar. A les vuit es tanquen les portes i s’obren les urnes. Al carrer Pere Noguera hi comença a arribar gent, tothom vol seguir en directe el recompte de vots i el muntatge que s’ha fet a La Palma és espectacular. Hi tens de tot, connexió amb TV3, els resultats de les anteriors eleccions municipals i el seguiment, pràcticament al minut, dels resultats d’enguany.

20:30h.- El primer timbre
Gran invent el “timbrasso” per avisar de l’actualització dels resultats. El primer sona a les 20:30 i reparteix regidors amb el 3% de vot escrutat. ERC, 5; txT, 3; CiU, 2; PSC, 2; i PP, 1. La gent comença a comentar, però tothom sap que s’ha d’esperar a que el recompte avanci una mica més. L’ambient és tranquil, tot i l’afluència de públic.
L’avís del timbre és un bon sistema perquè els fumadors sàpiguen quan han d’entrar a mirar. A la porta del teatre s’hi ha congregat una quantitat de cigarretes rogents important, suposo que els nervis no es poden controlar.

22:00h.- Cares i contrastos
A aquesta hora els resultats ja comencen a tenir una validesa important. Per això hi ha cares i cares. Hi ha cares d’alegria continguda, cares de decepció, cares d’esperança, cares d’incredulitat. Els timbres van sonant i van acostant el recompte a la seva fi. A les 22:30 la pantalla mostra els resultats definitius i se senten uns aplaudiments tímids que van agafant força. ERC, 4; txT, 4; CiU, 3; i PSC, 2.
La gent surt del teatre comentant la jugada. N’hi ha de contents i n’hi ha de tristos. És la gràcia de la democràcia. Avui jugues tu i demà jugarà ell.

23:00h.- Una persona, un vot
Ara, la desgràcia de la democràcia és l’abstenció. I el que vaticinava aquell bon home al matí s’ha acabat complint. A Teià ha votat el 63,3% de la població. On són el 36,7% restant? O el que és el mateix, els 1702 teianencs i teianenques que no han exercit el seu dret a vot?

Un poble amb empenta

El dinamisme de les entitats i associacions fan de Teià un espai d’activitat continuada

Aquest podria ser un dels eslògans més característics del poble. I és que el teixit associatiu de Teià no para mai quiet, sempre està ordint coses noves per tal d’eixamplar la teranyina. Actualment, al poble, hi ha constituïdes més de vint entitats, associacions, grups, casals, clubs o agrupacions, amb una activitat continuada i consolidada.
Tot aquest moviment neix del desig de col·lectius de persones d’ajuntar-se i organitzar-se per gaudir d’allò que més els agrada o per portar a terme accions beneficioses per una comunitat social, com és Teià. Per tant, es parteix de la base de l’altruïsme per construir un espai de convivència dinàmic i viu.
El fet associatiu implica l’aflorament de valors com la cohesió, el compromís o el treball en equip d’aquells que hi participen i, alhora, fa que aquests valors arribin d’una forma o altra a la resta de persones de la comunitat. D’altra banda, els llaços d’amistat s’amplien i es potencien en compartir un objectiu comú, ja sigui per organitzar una excursió a la muntanya o per mostrar aspectes de la cultura catalana, com els gegants.
Aquestes reflexions són importants per mirar d’entendre què significa a Teià l’entrellat d’associacions i entitats que hi conviuen. El fet de poder gaudir d’un teixit associatiu com l’actual no és obra d’un sol dia, suposa la dedicació de molts anys de forma desinteressada i, per tant, és important conèixer-les i tenir-les en compte, perquè representen un motor actiu i de llarga durada.
El mosaic que conformen dóna cabuda a tots els gustos i aficions, ja que responen a tipologies força diverses, amb objectius que no tenen res a veure. Aquest fet facilita que una mateixa persona pugui ser membre de diferents entitats del poble. N’hi ha d’esportives, de defensa del medi ambient, de lleure, educatives, culturals... Les entitats dedicades a l’esport són les que tenen més èxit actualment. Teià disposa de nou associacions o clubs esportius, que compten amb un número de socis molt important.
Cal remarcar, però, que la cultura no es deixa de banda i és l’eix vertebrador en sis entitats del poble, ja sigui per mostrar diferents vessants artístiques, com és el cas de les corals o el teatre, o per mantenir vives les tradicions catalanes.
L’impuls permanent dels qui hi participen ha portat a l’acció conjunta de les entitats i associacions per assolir fites comunes. El més clar exemple d’això és l’organització dels actes de la Festa Major. L’esforç conjunt de les agrupacions de Teià fa que una de les festivitats més importants llueixi com es mereix. D’altra banda, des de fa pocs anys, les entitats i associacions s’han unit per la Marató de TV3, un fet que les honra. La tradicional fira matinal per a recollir fons s’ha consolidat i ha potenciat que el poble s’involucri més en la lluita a favor de les causes justes.
Un altre acte que recau sobre les entitats és la cavalcada dels Reis Mags d’Orient, ja que són les encarregades de preparar les carrosses perquè ses majestats puguin fer el recorregut de la forma més elegant i còmode possible. Per últim, un altre fet interessant és l’organització de la setmana de la joventut. Inicialment la muntaven les entitats amb participació de joves, però l’estreta coordinació ha derivat en la creació d’un grup permanent de joves, associats o no, que s’encarreguen d’organitzar les activitats de la setmana de la joventut i d’altres durant tot l’any.
Per tant, no només hi ha moltes associacions i entitats a Teià, sinó que, a més, són capaces d’organitzar-se i coordinar-se per treballar plegades i muntar actes conjunts. Un valor, el del treball compartit, que cada vegada és més difícil de trobar.

El quart poder derrota Nixon

La fermesa de l’editora i el director del The Washington Post va facilitar la investigació del cas Watergate


Katherine Graham, editora del The Washington Post de 1963 a 1991, va obrir el camí a moltes altres dones en el món del periodisme. En una època on els mitjans de comunicació estaven dirigits per homes, va agafar les regnes del diari aconseguint superar una situació econòmica difícil. El trajecte de Graham al Post ha estat molt lligat a la figura de Benjamin Bradlee. Fitxat de la revista Newsweek, va ser nomenat director del diari el 1965, càrrec que va mantenir fins 1991. Bradlee va actuar com a mà dreta de Graham i en els moments de més pressió va estar al costat de l’editora.
Un d’aquests moments va ser durant la investigació del cas Watergate, destapat el 1972 pel Post. El diari va demostrar que l’aleshores president dels Estats Units, Richard Nixon, estava implicat en una trama d’espionatge al partit demòcrata, fet que va desencadenar la dimissió del president el 1974.
El pes de la investigació va recaure sobre Bob Woodward i Carl Bernstein, dos redactors del diari. Tot i això, Graham i Bradlee van desenvolupar un paper clau en donar-los suport total, sabent que amb aquesta decisió posaven tota la maquinària de la Casa Blanca contra el diari.
I així va ser. Després que el Post publiqués els primers articles sobre el cas, la Casa Blanca va reaccionar de forma agressiva, negant qualsevol vinculació i intentant desprestigiar el diari. Bob Dole, cap de campanya de Nixon, va arribar a afirmar que “la reputació del Post quant a objectivitat i credibilitat ha caigut tan avall que pràcticament ja no està entre els grans”.
Tot i les amenaces i les crítiques, Graham va mantenir-se ferma i mai no va dubtar de la tasca del seu equip de redacció, tot i això en feia un seguiment constant i hi havia dies que baixava fins a tres vegades a la sala de redacció.
Les tasques de Bradlee eren de caràcter executiu. Va crear i dirigir l’equip de treball sobre el cas Watergate, assumint tota la responsabilitat. Obsessionat per la veracitat de les dades publicades al diari, Bradlee va establir un sistema de control d’informació exhaustiu. Les informacions de fonts anònimes havien d’estar confirmades per altres fonts independents; no es publicaven dades provinents d’altres mitjans si no eren confirmades pels redactors del Post; i abans de publicar qualsevol article un dels directius havia de donar-ne l’aprovació, tenint dret a vet en tot moment. A través d’aquest sistema Bradlee va aconseguir que en els dos anys d’articles sobre el cas, només es produïssin dos errors de precisió. Errors, però, que van fer trontollar el diari ja que es van aprofitar per criticar-lo i acusar-lo de difondre informacions infundades i mancades de veritat.
L’estira i arronsa entre el The Washington Post i la Casa Blanca es va acabar convertint en una lluita per la llibertat de premsa. Finalment, la investigació va donar la raó al diari, fet que va suposar la distinció del Post amb un premi Pulitzer al servei a la comunitat l’any 1973.

Pulitzer: més que un premi

Va convertir el The World, un petit diari de Nova York, en el més venut dels Estats Units

El premi que instaura Joseph Pulitzer representa, actualment, el reconeixement més elevat dins el periodisme nord-americà. Tot i això, alguns historiadors el consideren un dels promotors del periodisme groc, el sensacionalista, juntament amb William Randolph Hearst.
Nascut el 10 d’abril de 1847 a Makó, Hungria, Pulitzer arriba als Estats Units el 1864 amb l’objectiu d’allistar-se a les files de l’exèrcit nord-americà. Després de participar en la Guerra Civil Americana, es trasllada a viure a Sant Louis (Missouri). És en aquest punt de la seva vida on comença a forjar-se un futur com a periodista.
Durant la segona meitat del segle XIX, l’etapa hegemonista del periodisme, la professió agafa unes dimensions mai vistes i és considerada el quart poder de l’Estat. Factors com la creixent alfabetització de la població o la irrupció de noves tecnologies, com la premsa a vapor o el ferrocarril, fan augmentar el nombre potencial de lectors i faciliten les comunicacions.
El 1868 comença a treballar al Westliche Post, un periòdic en llengua alemanya. Un any després, es presenta a les eleccions a l’Assemblea de l’Estat de Missouri pel Partit Republicà. L’aventura política no té els resultats esperats i acaba deixant el càrrec.
Un dels moments clau de la seva trajectòria és el 1872, quan crea el Sant Louis Post-Dispatch, després de comprar i fusionar el Westliche Post i el Sant Louis Dispatch. Però el gran salt qualitatiu el fa el 1883 quan adquireix el The World, un petit diari de Nova York. Aconsegueix fer-lo créixer de forma espectacular i situar-lo com el diari de més difusió del país.
Les claus d’aquest èxit descansen sobre tres pilars fonamentals. D’entrada, el preu del diari és assequible per a tota la població, dos cèntims de dòlar, fet que aconsegueix gràcies a una injecció important de publicitat. L’ús d’un llenguatge senzill acosta el diari als lectors menys formats, que l’utilitzen com a eina per aprendre anglès. Un altre element destacat és el sensacionalisme formal. Sota la premissa que la informació entra per la vista, dota el diari d’un gran component visual i introdueix el còmic en color a l’última pàgina.
L’inici del final de la seva carrera el marca la irrupció de Hearst en el món periodístic de Nova York, el 1895. A través del New York Journal enceta una guerra per la difusió que porta els dos protagonistes a una deriva informativa, arribant al punt màxim en la cobertura de la Guerra de Cuba, de 1898. Per aquest motiu, Pulitzer queda vinculat al llarg de la història al periodisme sensacionalista.
El 1902, ja allunyat de la primera línia periodística, Pulitzer ofereix a la Universitat de Columbia una subvenció econòmica per crear la primera escola de periodisme i instaurar uns premis per a la professió. Tot i això, no és fins després de la seva mort, el 1911 a Charleston (Carolina del Sur), que es fan realitat els seus desitjos. L’escola de periodisme de la Universitat de Columbia s’obre el 1912, i la primera edició dels premis Pulitzer s’organitza el 1917.

Discurs d'inauguració de la nova gegantona de l'Esplai Itaca

Avui, 5 de novembre de 2006, és un dia gran per l’Esplai Itaca de Teià. Hem fet realitat una idea que portem meditant des de fa temps. Tenim nova gegantona!!!!
Ja fa molts anys que participem com a entitat a un dels actes més importants de la Festa Major, la trobada de gegants, una tradició catalana molt arrelada al nostre poble. A través d’en Ciril·li, els xanquers i els bastoners hem apropat els infants de l’Esplai a un acte emblemàtic de Teià.

I per què hem fet una nova gegantona? Doncs per commemorar els 20 anys de l’Esplai Itaca. La Teia, nom de la gegantona escollit pels nens i nenes de l’entitat, simbolitza l’alegria i la vitalitat de tots ells.

El procés de construcció de la Teia va començar ara fa un any quan, des de l’equip de monitors va sorgir la idea de construir una gegantona pel 20è aniversari. Tothom es va engrescar i vam decidir tirar-ho endavant.
I avui ja és un fet i ens en sentim molt orgullosos. Tot això no hagués estat possible sense la col·laboració de moltes persones; des de l’esplai volem fer-los un sincer agraïment:
L’Adriana Paton: per construir el cap
En Francesc Brincau: per muntar el cavallet de la gegantona
La Josefa Baides: per la confecció del vestit
En Joan Tarradas: pel suport, les idees i per deixar-nos material dels gegants
A la colla gegantera de Teià: per deixar-nos inaugurar la gegantona el dia de la seva festa
I per últim, i molt especialment, a en Jaume Companyó: pel disseny, el muntatge, la gestió i la paciència.

Aquí teniu a la Teia, la nova gegantona de l’Esplai Itaca de Teià:
Una nena que mesura 1 metre 80 centímetres i pesa 15 quilos.