El principi del final

Ja fa dies que em ronden pel cap, són pensaments perturbadors que no em deixen dormir, ni menjar, ni treballar. No puc fer-hi res. Acabo de començar el final d'una etapa plena d'il·lusions, alegries i decepcions. Una etapa de la vida que ha aportat molt a la meva manera de ser, de fet ha modelat el meu caràcter totalment.
El balanç és molt positiu. Però ara, un cop anunciat que s'ha acabat, no puc parar de pensar en si era el millor moment. Jo em veig amb ganes de continuar, però també veig que les limitacions temporals farien de la meva presència una nosa. Més val estar menys temps i al 100%, que aguantar com sigui, i no arribar al 50%.
Formalment, a dia d'avui, només em queda un pas per tancar el cicle. Pas que faré aquesta nit. Després seré lliure, o esclau del meu temps. Les obligacions desapareixeran, no així les ganes, per tant es fa difícil sortir-ne quan encara hi ha il·lusió per fer coses. Però és el principi del final, i al principi totes les coses costen, les que has de deixar també.