El principi del final

Ja fa dies que em ronden pel cap, són pensaments perturbadors que no em deixen dormir, ni menjar, ni treballar. No puc fer-hi res. Acabo de començar el final d'una etapa plena d'il·lusions, alegries i decepcions. Una etapa de la vida que ha aportat molt a la meva manera de ser, de fet ha modelat el meu caràcter totalment.
El balanç és molt positiu. Però ara, un cop anunciat que s'ha acabat, no puc parar de pensar en si era el millor moment. Jo em veig amb ganes de continuar, però també veig que les limitacions temporals farien de la meva presència una nosa. Més val estar menys temps i al 100%, que aguantar com sigui, i no arribar al 50%.
Formalment, a dia d'avui, només em queda un pas per tancar el cicle. Pas que faré aquesta nit. Després seré lliure, o esclau del meu temps. Les obligacions desapareixeran, no així les ganes, per tant es fa difícil sortir-ne quan encara hi ha il·lusió per fer coses. Però és el principi del final, i al principi totes les coses costen, les que has de deixar també.

Retorn a les "andades"

Després de pràcticament un mes de letàrgia torno a reprendre l'activitat del blog. La veritat és que l'aturada ha estat contra la meva voluntat, ja que els serveis de wanadoo es van esfumar d'un dia per l'altre. Un mes més tard encara no he recuperat la línia d'internet però m'esforçaré per buscar terminals que emp permetin penjar cosestes.
Seguint amb el tema de l'anterior post, la ràdio, no hi ha novetats. No locuto, faig l'agenda cultural i aquest mes d'agost és el més llarg que he viscut mai. A més, els cap de setmanes, que és quan tinc festa, va i plou!!! Una tragèdia.
Fent un resum del que ha donat de sí el segon més de pràctiques, em venen al cap força coses. I més sabent que la resta de la gent, tot i estar en mitjans més petits, els deixen fer més coses. D'entrada, comentar que la feina actual que desenvolupo a Ona Catalana la podria fer des de l'ordinador de casa, i enviar-la per internet!!! Tot un repte de periodisme!?!? I després seguir amb el tema de sempre, la locució. Jo entenc que segurament no tinc la gràcia dels que fa anys que treballen a la ràdio, però sóc de l'opinió que si una emissora demana estudiants per fer pràctiques, doncs que practiquin, no?? Crec que s'ha de ser molt dolent per no tenir l'oportunitat de locutar, però dolent, dolent!!
Penso que la gent que ha fet amb mi Taller de ràdio va veure que tampoc ho feia tan malament, amb tota la modèstia. Simplement no m'encallo, no faig cantarella i no m'ofego. No sé.
Bé, no donaré més la tavarra sobre aquest tema en el que queda d'estiu, ja està tot dit.