Divendres 7 d’abril de 2006
José Bono ja no és el ministre de Defensa, ha dimitit del seu càrrec per motius personals i ja fa tres mesos que va prendre la decisió i la hi va comunicar a Rodríguez Zapatero (versió oficial, em permetreu que dubti). Aquesta dimissió obre la porta a Zapatero a una reorganització de l’executiu, en previsió de les tasques del govern fins a final de legislatura.
Des del punt de vista català, cal dir que la dimissió de Bono és una bona notícia, ja que per si alguna cosa es caracteritzava el ministre de Defensa era per tenir unes idees lleugerament diferents a la resta de la cúpula del PSOE respecte el procés de reforma de l’Estatut català.
La irrupció d’Alfredo Pérez Rubalcaba, al Ministeri de l’Interior, en substitució de José Antonio Alonso, que passa a ocupar la cartera de Defensa, és vista com una mesura per fomentar el diàleg, ja no només amb Catalunya, sinó amb el País Basc, que viu en un context polític nou, després de la declaració de la treva permanent d’ETA.
Caldrà veure com es desenvolupen els esdeveniments, però a priori, la jugada de Zapatero, tot i que es presenti com una decisió de Bono, pot servir per aconseguir grans fites polítiques en aquest país.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario