Diumenge 23 d’abril de 2006
Els escriptors novells han arrassat per Sant Jordi. Ildefonso Falcones (L’església del Mar) i Sandro Rossell (Benvingut al món real) han sigut els dos autors més buscats a les paradetes de les Rambles de Barcelona. Els dos llibres parlen d’història, i fins i tot, podríem considerar que tenen un fons força semblant (tot i que sembli agoserat).
L’església del Mar explica la història d’un jove humil que, a l’època de la construcció de Santa Maria del Mar, fuig del món rural per instal·lar-se a Barcelona. El noi hi fa fortuna, però haurà de lluitar contra les forces de la Inquisició, els prejudicis socials i la pesta.
Benvingut al món real narra la història d’un “jove humil” que, a l’època de la reconstrucció del F.C. Barcelona, s’apunta al carro guanyador (el de l’Elefant Blau). El noi hi fa fortuna, aconseguint el fitxatge de Ronaldinho, però haurà de lluitar contra les forces de la Inquisició (encapçalades per Joan Laporta), els prejudicis socials (els de la Junta el marginaven) i la pesta (anomenada “entorn” o Johan Cruyff)
Altres escriptors d’elit com Andreu Buenafuente (amb els seus monòlegs) han tornat a triomfar en aquesta data on prima (se suposa) l’amor i la bona literatura. Una grata sorpresa (i sense segones) ha estat el descobriment de Tor: tretze cases i tres morts de Carles Porta, un llibre que explica una de les històries més surrealistes del Pirineu català i que neix d’un reportatge emès pel programa 30 minuts de TV3; es devora en tres dies.
26 abril, 2006
23 abril, 2006
Teià i els blogs
Dijous 20 d’abril de 2006
Després de l’après en els dos primers trimestres de la carrera, veig que realment és veritat el fenomen d’internet, concretament el dels blogs. Qualsevol persona es veu amb cor de llençar afirmacions no contrastades a la xarxa; qui ho fa sap que hi haurà gent que se’l creurà.
Aquesta setmana he descobert un blog curiós d’una persona del meu poble. A l’autor, amagat darrera el pseudònim de Karbeis, li agrada reflexionar sobre temes molt diversos, entre ells la política. Declarat obertament de CiU, es dedica a criticar sense pietat el govern municipal (ERC+PSC).
Recordant algunes de les nocions d’ètica periodística que han anat transcendint en el mig any de curs que portem, es podria dir que l’autor del blog (òbviament no és periodista, només cal veure l’ortografia) es salta les dues primordials: contrastar la informació i firmar els textos.
El més sorprenent és que el bloc en qüestió s’ha convertit en el més actiu de blocat, i tot perquè s’ha generat un foc creuat entre detractors i partidaris de la tasca de govern a Teià; debat on només es vomiten crítiques d’un nivell baixíssim. Surrealista.
Després de l’après en els dos primers trimestres de la carrera, veig que realment és veritat el fenomen d’internet, concretament el dels blogs. Qualsevol persona es veu amb cor de llençar afirmacions no contrastades a la xarxa; qui ho fa sap que hi haurà gent que se’l creurà.
Aquesta setmana he descobert un blog curiós d’una persona del meu poble. A l’autor, amagat darrera el pseudònim de Karbeis, li agrada reflexionar sobre temes molt diversos, entre ells la política. Declarat obertament de CiU, es dedica a criticar sense pietat el govern municipal (ERC+PSC).
Recordant algunes de les nocions d’ètica periodística que han anat transcendint en el mig any de curs que portem, es podria dir que l’autor del blog (òbviament no és periodista, només cal veure l’ortografia) es salta les dues primordials: contrastar la informació i firmar els textos.
El més sorprenent és que el bloc en qüestió s’ha convertit en el més actiu de blocat, i tot perquè s’ha generat un foc creuat entre detractors i partidaris de la tasca de govern a Teià; debat on només es vomiten crítiques d’un nivell baixíssim. Surrealista.
Temps de silenci???
Dimarts 18 d’abril de 2006
Processons, natzarens, penitència, emoció, devoció. La Setmana Santa és temps de recolliment i reflexió per molts ciutadans espanyols. Però aquest silenci es trenca amb la tornada a casa després dels actes festius. Les autopistes i carreteres de l’Estat rugeixen enèrgicament. L’orquestra de clàxons amb el fons de motors de cotxe s’ha convertit en un concert clàssic dels informatius del dilluns de Pasqua.
Processons, natzarens, penitència, emoció, devoció. La Setmana Santa és temps de recolliment i reflexió per molts ciutadans espanyols. Però aquest silenci es trenca amb la tornada a casa després dels actes festius. Les autopistes i carreteres de l’Estat rugeixen enèrgicament. L’orquestra de clàxons amb el fons de motors de cotxe s’ha convertit en un concert clàssic dels informatius del dilluns de Pasqua.
17 abril, 2006
Aquest any sí!!!!
Dijous 14 d’abril de 2006
Enguany els dos títols estatals de futbol, la Lliga i la Copa del Rei, volaran cap a les vitrines dels dos clubs barcelonins, el Barça i l’Espanyol. La fita s’enuncia ràpid però representa un mèrit molt important. A més, un dels equips catalans de la segona divisió del futbol, el Nàstic de Tarragona, també ho te tot de cara per assolir l’ascens a la màxima categoria del futbol.
Per acabar-ho de rematar, en bàsquet les coses van igual de bé, el Barça és líder de la lliga regular i està classificat per la final a quatre de la Lliga europea, classificació aconseguida eliminant el Reial Madrid. Però és que la resta d’equips catalans també estan fent un paper molt digne; el DKV s’ha proclamat campió de la Copa FIBA i, juntament amb l’Akasvayiu Girona, estan fent una molt bona temporada a la lliga regular.
Podríem seguir anomenant equips catalans que estan realitzant una temporada molt bona, i això és una cosa força estranya, no es dóna sovint. Quines forces ocultes estan empenyent els equips catalans aquest any, són els poders que es deriven de les influències polítiques a Madrid???, és una competència del nou Estatut, guanyar títols??? Sigui el que sigui, que duri, que anys així no se’n veuen gaires, i l’esport és un bon "placebo" per aparcar altres maldecaps que ronden la testa dels catalans.
Enguany els dos títols estatals de futbol, la Lliga i la Copa del Rei, volaran cap a les vitrines dels dos clubs barcelonins, el Barça i l’Espanyol. La fita s’enuncia ràpid però representa un mèrit molt important. A més, un dels equips catalans de la segona divisió del futbol, el Nàstic de Tarragona, també ho te tot de cara per assolir l’ascens a la màxima categoria del futbol.
Per acabar-ho de rematar, en bàsquet les coses van igual de bé, el Barça és líder de la lliga regular i està classificat per la final a quatre de la Lliga europea, classificació aconseguida eliminant el Reial Madrid. Però és que la resta d’equips catalans també estan fent un paper molt digne; el DKV s’ha proclamat campió de la Copa FIBA i, juntament amb l’Akasvayiu Girona, estan fent una molt bona temporada a la lliga regular.
Podríem seguir anomenant equips catalans que estan realitzant una temporada molt bona, i això és una cosa força estranya, no es dóna sovint. Quines forces ocultes estan empenyent els equips catalans aquest any, són els poders que es deriven de les influències polítiques a Madrid???, és una competència del nou Estatut, guanyar títols??? Sigui el que sigui, que duri, que anys així no se’n veuen gaires, i l’esport és un bon "placebo" per aparcar altres maldecaps que ronden la testa dels catalans.
Il Pipiolo Berlusconi
Dilluns 10 d’abril de 2006
Ja se sap que en democràcia algunes vegades es guanya i altres vegades es perd. I que la gràcia d’aquest sistema polític és que permet l’alternança de forces polítiques sense que es produeixin actes violents, ni cops d’estat, ni res que s’hi assembli.
Per això, el que hauria de fer Silvio Berlusconi és acceptar la derrota a les eleccions generals italianes i deixar de buscar les mil i una fórmules per impedir que Prodi exerceixi el càrrec que legítimament li ha estat atorgat.
Il Cavalliere, que amb aquesta actitud no fa honor al seu alias, perd els papers i fa que Itàlia es converteixi en la riota de tot Europa; un país teòricament desenvolupat (econòmicament suposo que sí, ara desconec si mentalment) necessita recórrer a observadors internacionals per garantir unes eleccions netes??? On s'és vist això!!!! Berlusconi, president de tot a Itàlia, de petit deuria ser d’aquells nens que quan perdien un partit de futbol (vestit amb la samarreta del Milà, segur) colaven la pilota a un terrat d’una casa i deien a l’equip contrari: “cal repetir el partit perquè hem perdut la pilota i hauríem remuntat el resultat en cinc minuts!!!!”
Ja se sap que en democràcia algunes vegades es guanya i altres vegades es perd. I que la gràcia d’aquest sistema polític és que permet l’alternança de forces polítiques sense que es produeixin actes violents, ni cops d’estat, ni res que s’hi assembli.
Per això, el que hauria de fer Silvio Berlusconi és acceptar la derrota a les eleccions generals italianes i deixar de buscar les mil i una fórmules per impedir que Prodi exerceixi el càrrec que legítimament li ha estat atorgat.
Il Cavalliere, que amb aquesta actitud no fa honor al seu alias, perd els papers i fa que Itàlia es converteixi en la riota de tot Europa; un país teòricament desenvolupat (econòmicament suposo que sí, ara desconec si mentalment) necessita recórrer a observadors internacionals per garantir unes eleccions netes??? On s'és vist això!!!! Berlusconi, president de tot a Itàlia, de petit deuria ser d’aquells nens que quan perdien un partit de futbol (vestit amb la samarreta del Milà, segur) colaven la pilota a un terrat d’una casa i deien a l’equip contrari: “cal repetir el partit perquè hem perdut la pilota i hauríem remuntat el resultat en cinc minuts!!!!”
Adéu Bono!!!!
Divendres 7 d’abril de 2006
José Bono ja no és el ministre de Defensa, ha dimitit del seu càrrec per motius personals i ja fa tres mesos que va prendre la decisió i la hi va comunicar a Rodríguez Zapatero (versió oficial, em permetreu que dubti). Aquesta dimissió obre la porta a Zapatero a una reorganització de l’executiu, en previsió de les tasques del govern fins a final de legislatura.
Des del punt de vista català, cal dir que la dimissió de Bono és una bona notícia, ja que per si alguna cosa es caracteritzava el ministre de Defensa era per tenir unes idees lleugerament diferents a la resta de la cúpula del PSOE respecte el procés de reforma de l’Estatut català.
La irrupció d’Alfredo Pérez Rubalcaba, al Ministeri de l’Interior, en substitució de José Antonio Alonso, que passa a ocupar la cartera de Defensa, és vista com una mesura per fomentar el diàleg, ja no només amb Catalunya, sinó amb el País Basc, que viu en un context polític nou, després de la declaració de la treva permanent d’ETA.
Caldrà veure com es desenvolupen els esdeveniments, però a priori, la jugada de Zapatero, tot i que es presenti com una decisió de Bono, pot servir per aconseguir grans fites polítiques en aquest país.
José Bono ja no és el ministre de Defensa, ha dimitit del seu càrrec per motius personals i ja fa tres mesos que va prendre la decisió i la hi va comunicar a Rodríguez Zapatero (versió oficial, em permetreu que dubti). Aquesta dimissió obre la porta a Zapatero a una reorganització de l’executiu, en previsió de les tasques del govern fins a final de legislatura.
Des del punt de vista català, cal dir que la dimissió de Bono és una bona notícia, ja que per si alguna cosa es caracteritzava el ministre de Defensa era per tenir unes idees lleugerament diferents a la resta de la cúpula del PSOE respecte el procés de reforma de l’Estatut català.
La irrupció d’Alfredo Pérez Rubalcaba, al Ministeri de l’Interior, en substitució de José Antonio Alonso, que passa a ocupar la cartera de Defensa, és vista com una mesura per fomentar el diàleg, ja no només amb Catalunya, sinó amb el País Basc, que viu en un context polític nou, després de la declaració de la treva permanent d’ETA.
Caldrà veure com es desenvolupen els esdeveniments, però a priori, la jugada de Zapatero, tot i que es presenti com una decisió de Bono, pot servir per aconseguir grans fites polítiques en aquest país.
Tirante el Blanco???
Dimecres 5 d'abril de 2006
Tirante el Blanco és el títol de la nova pel·lícula de Vicente Aranda. Una aberració a la llengua. Com pot ser que es faci una traducció tan ridícula d’un nom propi com el de Tirant lo Blanc??? És com dir-li Paco Cabezadepueblo a un home que es digui Francesc Capdevila. Ho trobo una vertadera barbaritat.
Moltes de les pel·lícules que provenen dels Estats Units o Anglaterra s’estrenen als cinemes mantenint el títol en la llengua original (Seven, Eyes wide shout, Crash, Scary movie...), però quan surt una pel·lícula amb títol català, sempre s’ha de caure en la traducció, i en aquest cas d’una forma barroera.
Què passa, que si el títol és en català la gent de fora de Catalunya no l’anirà a veure??, o és que denota menys qualitat que les pel·lícules titulades en castellà??? La polèmica fa temps que s’arrossega i ja seria hora d’agafar el toro per les banyes i enfrontar-nos-hi, no pot ser que la llengua catalana es deixi trepitjar d’aquesta manera.
Tirante el Blanco és el títol de la nova pel·lícula de Vicente Aranda. Una aberració a la llengua. Com pot ser que es faci una traducció tan ridícula d’un nom propi com el de Tirant lo Blanc??? És com dir-li Paco Cabezadepueblo a un home que es digui Francesc Capdevila. Ho trobo una vertadera barbaritat.
Moltes de les pel·lícules que provenen dels Estats Units o Anglaterra s’estrenen als cinemes mantenint el títol en la llengua original (Seven, Eyes wide shout, Crash, Scary movie...), però quan surt una pel·lícula amb títol català, sempre s’ha de caure en la traducció, i en aquest cas d’una forma barroera.
Què passa, que si el títol és en català la gent de fora de Catalunya no l’anirà a veure??, o és que denota menys qualitat que les pel·lícules titulades en castellà??? La polèmica fa temps que s’arrossega i ja seria hora d’agafar el toro per les banyes i enfrontar-nos-hi, no pot ser que la llengua catalana es deixi trepitjar d’aquesta manera.
Corrupció a Marbella
dilluns 3 d'abril de 2006
Ja era hora!!! Això és el que deuen pensar els ciutadans honrats de Marbella (algun hi haurà) després de veure les detencions que ha fet la policia aquesta setmana. La ciutat andalusa fa anys que s’havia convertit en territori sense llei, governat al més pur estil del salvatge oest americà. Els vaquers (per anomenar-los d’alguna manera), al crit de “maricon l’últim”, s’ho han venut tot amb l’únic objectiu d’enriquir-se, sense pensar en el què necessitava la ciutat.
Quinze anys d’alcaldes corruptes (Jesús Gil, Julián Muñoz i Marisol Yagüe) han deixat una població amb un nombre elevadíssim d’edificis construïts il·legalment, i amb una imatge molt tocada respecte la resta del país, que ja fa temps que olorava els mètodes gangsterils que utilitzaven els representants polítics de la localitat.
Espero que aquesta macrooperació policial serveixi per fer obrir els ulls a aquells que en un futur governaran Marbella, i a aquells que durant anys han deixat que la situació anés empitjorant: com pot ser que hisenda no detectés cap irregularitat en una inspecció feta al 2003 sobre els béns del senyor Roca, un dels capatassos de la corruptela???
Ja era hora!!! Això és el que deuen pensar els ciutadans honrats de Marbella (algun hi haurà) després de veure les detencions que ha fet la policia aquesta setmana. La ciutat andalusa fa anys que s’havia convertit en territori sense llei, governat al més pur estil del salvatge oest americà. Els vaquers (per anomenar-los d’alguna manera), al crit de “maricon l’últim”, s’ho han venut tot amb l’únic objectiu d’enriquir-se, sense pensar en el què necessitava la ciutat.
Quinze anys d’alcaldes corruptes (Jesús Gil, Julián Muñoz i Marisol Yagüe) han deixat una població amb un nombre elevadíssim d’edificis construïts il·legalment, i amb una imatge molt tocada respecte la resta del país, que ja fa temps que olorava els mètodes gangsterils que utilitzaven els representants polítics de la localitat.
Espero que aquesta macrooperació policial serveixi per fer obrir els ulls a aquells que en un futur governaran Marbella, i a aquells que durant anys han deixat que la situació anés empitjorant: com pot ser que hisenda no detectés cap irregularitat en una inspecció feta al 2003 sobre els béns del senyor Roca, un dels capatassos de la corruptela???
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
