Tenia una capsa de colors
brillants, forts i vius.
Tenia una capsa de colors,
uns de càlids, i altres de freds.
No tenia el vermell per a la
sang dels ferits.
No tenia el negre per a la
tomba dels orfes.
No tenia el blanc per a les
mans, per a les cares dels morts.
No tenia el groc per a les
sorres ardents.
Però tenia el taronja per a la
joia de viure,
i tenia el verd per als nous
brots, per als nius.
Tenia el blau per als cels clars
i lluminosos.
Tenia el rosa per als somnis
i per al repòs.
Tali Sorek (13 anys)
Beersheba, Israel
09 marzo, 2006
03 marzo, 2006
Forat negre a la galàxia
La primera estrella del firmament madrileny, Florentino Pérez, ja no brilla, s’ha convertit en un forat negre, suposadament per xuclar tots els mals que afecten l’equip blanc. Marxa amb elegància, però amb un regust de pare decebut amb els seus fills: “he mal educat els jugadors, alguns estan confusos, [...] alguna cosa no hauré fet bé en la meva relació amb els futbolistes"
La bomba informativa va saltar el dilluns d’aquesta setmana quan els rumors de la dimissió del mandatari blanc es van confirmar. Una reunió extraordinària de la Junta Directiva del club va encendre les alarmes, però el personal esperava la destitució de l’entrenador López Caro per la llastimosa actuació en l’últim partit de lliga i l’anterior, la dolorosa derrota contra l’Arsenal a la Lliga de Campions. Però el resultat de la reunió va ser un altra, la dimissió irrevocable del president.
“Cría cuervos y te sacarán los ojos”, aquesta és la millor manera per definir el periple de Florentino a la presidència del Reial Madrid. Sis anys de mandat, tres de glòria i tres de caiguda lliure. La política esportiva de “Zidanes i Pavones” no ha acabat de quallar, ha quedat vella. Figo, Zidane, Ronaldo i Beckham han configurat l’óssa major d’aquest equip, però després de tres temporades s’han anat apagant fins a diluir-se en la immensitat de l’espai.
Florentino Pérez va arribar a la presidència del Reial Madrid l’any 2000, gràcies a l’OPA hostil sobre Figo, afer recordat per tot el barcelonisme ja que va suposar la fi de l’idil·li del portuguès amb el Camp Nou. A partir d’aquest fitxatge va establir una línia esportiva mediàtica, amb contractacions a cop de talonari que van convertir el club en una selecció mundial.
El resultat de tot això van ser els sis títols que ha guanyat el Reial Madrid amb ell de president: dues Lligues, una Copa d’Europa, una Copa Intercontinental, dues Supercopes d’Espanya i una Supercopa europea.
Al 2003 va acabar la ratxa, dos anys de sequera i l’actual, on les coses no semblen millorar, han fet que Florentino desisteixi del càrrec. Els cracks s’han fet grans i han perdut aquella empenta inicial que els feia imparables. Els sous desorbitats no han servit per motivar un conjunt que ho ha guanyat tot en el món del futbol. Canvis d’entrenadors i desfilada de secretaris tècnics no han pogut solucionar el mal estructural que pateix el club, el poc compromís assumit per alguns jugadors.
Tot i l’estat esportiu en què ha quedat el Reial Madrid, la tasca feta per Florentino en l’aspecte econòmic és molt important. Cal recordar que ell és un home d’empresa, president de la constructora ACS, i ha fet valer els seus coneixements en el món dels negocis per reflotar els comptes del club. Va agafar les regnes del vaixell amb un deute de 280 milions d’euros, i el va capgirar amb el famós “pelotazo immobiliari”, que va suposar un ingrés de 500 milions d’euros a l’entitat. Ha convertit el Reial Madrid en el club més ric del món, segons un estudi recent d’una consultoria.
Ara li toca el torn a Fernando Martín, també relacionat amb el món de la construcció. Escollit per la Junta Directiva, esgotarà el mandat per al qual va ser elegit el seu predecessor, fins al juny del 2008. De moment, ja ha avisat els jugadors: “no es pot estar en el Reial Madrid sense donar-ho tot, [...] no em tremolarà la mà a l’hora de prendre decisions perquè [...] el Madrid no pot ser un club de milionaris sinó d’esportistes”. Comença fort el seu mandat.
La bomba informativa va saltar el dilluns d’aquesta setmana quan els rumors de la dimissió del mandatari blanc es van confirmar. Una reunió extraordinària de la Junta Directiva del club va encendre les alarmes, però el personal esperava la destitució de l’entrenador López Caro per la llastimosa actuació en l’últim partit de lliga i l’anterior, la dolorosa derrota contra l’Arsenal a la Lliga de Campions. Però el resultat de la reunió va ser un altra, la dimissió irrevocable del president.
“Cría cuervos y te sacarán los ojos”, aquesta és la millor manera per definir el periple de Florentino a la presidència del Reial Madrid. Sis anys de mandat, tres de glòria i tres de caiguda lliure. La política esportiva de “Zidanes i Pavones” no ha acabat de quallar, ha quedat vella. Figo, Zidane, Ronaldo i Beckham han configurat l’óssa major d’aquest equip, però després de tres temporades s’han anat apagant fins a diluir-se en la immensitat de l’espai.
Florentino Pérez va arribar a la presidència del Reial Madrid l’any 2000, gràcies a l’OPA hostil sobre Figo, afer recordat per tot el barcelonisme ja que va suposar la fi de l’idil·li del portuguès amb el Camp Nou. A partir d’aquest fitxatge va establir una línia esportiva mediàtica, amb contractacions a cop de talonari que van convertir el club en una selecció mundial.
El resultat de tot això van ser els sis títols que ha guanyat el Reial Madrid amb ell de president: dues Lligues, una Copa d’Europa, una Copa Intercontinental, dues Supercopes d’Espanya i una Supercopa europea.
Al 2003 va acabar la ratxa, dos anys de sequera i l’actual, on les coses no semblen millorar, han fet que Florentino desisteixi del càrrec. Els cracks s’han fet grans i han perdut aquella empenta inicial que els feia imparables. Els sous desorbitats no han servit per motivar un conjunt que ho ha guanyat tot en el món del futbol. Canvis d’entrenadors i desfilada de secretaris tècnics no han pogut solucionar el mal estructural que pateix el club, el poc compromís assumit per alguns jugadors.
Tot i l’estat esportiu en què ha quedat el Reial Madrid, la tasca feta per Florentino en l’aspecte econòmic és molt important. Cal recordar que ell és un home d’empresa, president de la constructora ACS, i ha fet valer els seus coneixements en el món dels negocis per reflotar els comptes del club. Va agafar les regnes del vaixell amb un deute de 280 milions d’euros, i el va capgirar amb el famós “pelotazo immobiliari”, que va suposar un ingrés de 500 milions d’euros a l’entitat. Ha convertit el Reial Madrid en el club més ric del món, segons un estudi recent d’una consultoria.
Ara li toca el torn a Fernando Martín, també relacionat amb el món de la construcció. Escollit per la Junta Directiva, esgotarà el mandat per al qual va ser elegit el seu predecessor, fins al juny del 2008. De moment, ja ha avisat els jugadors: “no es pot estar en el Reial Madrid sense donar-ho tot, [...] no em tremolarà la mà a l’hora de prendre decisions perquè [...] el Madrid no pot ser un club de milionaris sinó d’esportistes”. Comença fort el seu mandat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
