Comença el 27 de febrer el blog del moment

Amb la sensació que fa massa temps que no em poso davant d'un full en blanc i escric quatre línies, obro aquest espai per fer que un dels meus hobbies més antics torni a renéixer. Espero que d'aquesta forma tornin a aparèixer les tardes d'inspiració literària.
El fet de publicar els textos també busca que es puguin compartir per tots, per tal d'anar llimant allò que sigui millorable, segons l'opinió de qui llegeixi el que sigui.

REFLEXIONANT EN VEU ALTA

Moltes vegades, els monitors quan sortim de l’esplai i quedem per anar a sopar o a prendre alguna cosa acabem parlant de temes que afecten a la mateixa entitat o al món del lleure en general. Últimament la conversa sempre agafa un caire pessimista enfront la situació que ens trobem, no perquè la nostra entitat no tingui tots els infants que voldríem, sinó perquè les dinàmiques d’oci actuals fan que ens sigui molt difícil “competir” amb determinades ofertes que, per sort o per desgràcia, queden força a prop del nostre poble i sembla que tenen un punt d’atracció més gran que el que nosaltres puguem oferir a l’esplai.

Òbviament, en les converses també hi entra l’autocrítica, és a dir, si aquest oci, que moltes vegades es limita a promoure unes determinades activitats consumistes, està fent canviar la mentalitat dels joves d’avui en dia i, mica en mica la dels pares i mares, com és que des de l’esplai no som capaços d’oferir una alternativa que tingui “ganxo”??. Però el problema és més de fons i respon, sota el nostre punt de vista, a diverses causes que conflueixen i reforcen una mateixa conseqüència.

Per una banda, observem que l’oci creix i es diversifica a una velocitat imparable, mentre que l’oferta de lleure que poden assumir les entitats infantils i juvenils, com esplais o agrupaments escoltes, canvia a un ritme lent, ja que es nodreix d’una dinàmica de funcionament molt arrelada entre els monitors i les monitores, que fa que els costi adaptar-se a les noves demandes. Aquesta lentitud d’adaptació però, moltes vegades, respon a un sentiment de resistència envers l’exterior i a la por de canviar certes coses que ja sembla que funcionin bé.

Per altra banda, pensem que a Teià, igual que altres pobles petits situats en zones properes a grans aglomeracions urbanes, es generen unes dificultats afegides. Un clar exemple d’aquest fet és que els joves de Teià (a partir dels 12 anys) han de marxar a estudiar fora per la manca d’un institut al poble. En aquest punt ens trobem amb una disjuntiva, ja que és enriquidor per ells que marxin i coneguin joves d’altres pobles i ampliïn el seu horitzó personal, però a la vegada genera un desarrelament amb el lloc on viuen molt important, que es tradueix en un apagament de la vida jove de Teià o de pobles amb les mateixes característiques.

Abans d’acabar amb aquestes reflexions en veu alta volem exposar què és el que ens diferencia de l’oferta d’oci actual. Nosaltres pensem amb un espai de lleure lúdic però a la vegada ple de sentit; és a dir, a través del divertiment intentem fer créixer els infants i joves, intentem que es desenvolupin com a persones; persones que es respectin a elles mateixes, als altres, al medi ambient, que siguin tolerants, oberts, actius dins la societat. Realment aquest és el fet diferencial bàsic amb la resta d’oferta i creiem que aquest tret característic és el que cal mantenir i potenciar.